12 d'Agost Melk-Mauthaussen-Linz

dimarts, 12 de juny del 2012

Avui, en el segon dia del nostre viatge, la visita principal serà el camp de concentració nazi, Mauthaussen. En aquest camp de concentració s'hi van estar prop de 8700 espanyols en contra de la seva voluntat, està a menys de 100km de Melk, i molt a prop de la ciutat de Linz, on avui dormirem.

Hem arribat al camp a mig matí i el primer que ens trobem és que hi han visites guiades en diferents idiomes com l'anglès, alemany, italià però curiosament cap en espanyol; i dic lo de curiosament, perque tenint en compte que aquest camp era conegut com el dels espanyols, per la gran quantitat de ciutadans d'aquesta nacionalitat que hi van perdre la vida, no estaria de més que incloguessin una visita guiada en l'idioma espanyol. 

Igualment passa amb les audio-guies que lloguen, que són en els idiomes anglès i alemany, per tant la unica opció que ens donen i per la que finalment optem, és la de comprar un petit llibret en espanyol que ens costa 2,60€ (podeu veure la foto on l'Eva us l'ensenya), i que va fent un recorregut per tots els racons més interesants del camp de concentració. Aquest llibret es pot adquirir just al costat mateix de la guixeta on es compren les entrades.

Una de les coses més colpidores que ens hem trobat ha sigut en una de les casetes, una extensa i crua exposició de fotografies, moltes d'elles bastant cruels i que reflexen perfectament l'horror que devien viure aquests homes en el camp de concentració, al igual que deixa en evidencia com la persona humana és pot convertir en un monstre sent capaç de fer les barbaritats mès absolutes.


Una cosa que no ens va agradar gens, és que a dins de l'edifici anomenat dels interrogatoris, hi havien pintades a les parets, on entre d'altres hi havia la tipica de "España campeón del mundial 2010", que algún chicharelo vergonyosament i sense cap respecte per la història havia pintat.

























L'escala de la mort.
El passeig de les escales avui té una alçada normal i una igualtat de condicions. En aquells temps Mauthausen era un camp de concentració de pedres de diferents alçades i formes, que a vegades eren superiors a mig metre i que requerien d'un gran esforç per ser transportades. Les SS es divertien amb això. Entre d'altres s'havia d'arrossegar les pesades pedres. Els ultims de la fila que descendien per les escales van caure de mode que tots anaven caient fins arribar al primers en una masa informe. Al acabar la jornada de treball els presos condemnats començaven a tornar al campament amb les pedres a sobre les espatlles, les SS anaven al final pegant amb porres i patades als que és retrasaven.
Molts acabaven els seus dies en aquesta escala de la mort.



El Mur dels Paracaidistes
Centenars de presos es van precipitar des del damunt d'aquesta escarpada paret de la pedrera quedant aixafats o afogats en els pantans. Eren sovint presos que ja no podien soportar el seu sofriment, i que es llançaren des de dalt de la paret. Les SS feien una cruel burla anomenant a aquests homes comdemnats a mort "Paracaidistes".
El primer grup de Jueus holandesos que va arribar l'estiu de 1942 a Mauthhausen va ser llençat per les SS des de dalt d'aquesta paret.





La visita ens ha portat fins al migdia i de seguida hem marxat cap a la ciutat de Linz on dormirem aquesta nit.

Un cop hem arribat a Linz ja eran més de les 15h. i la feina que hem tingut per trobar algun lloc on poder dinar, finalment hem trobat un petit restaurant de menjar rapid on hem pres uns Kebabs, situat en un lateral de la plaça mès famosa de la ciutat Hauterplatz, i on no hem menjat malament.





A la tarda desprès de dinar hem passejat per l'avinguda que parteix des de la mateixa plaça Hauterplatz, i en la que hi podem trobar infinitat de botigues on entretenir-se una bona estona.
Hem tornat a la plaça per agafar el tramvia nº50 i que ens ha portat a visitar l'església de Santa Maria dels set dolors, la visita val la pena ja sigui per la mateixa esglesia o per observar les vistes panoramiques impresionants de la ciutat.








 La pujada de 4kms, és fa en un tramvia històric anomenat "Pöstlingbergbahn", el qual a traves d'un trajecte extraordinari per la vall de Pöstlingberg, anirem fent camí fins arribar a la basilica. Pel camí, una pujada que en alguns trams és bastant empinada trobarem diferents parades, i també el zoologic, on podrem visitar a 600 animals autoctons del pais i també algun de forani.

A l'esplanada de dalt al costat de la basílica hi ha un restaurant on fan un peix a la parrilla que tenia molt bona pinta.


0 Comments: