dijous, 17 de maig del 2012
Avui un cop esmorçats hem seguit recorrent la bonica ciutat de Bruges. El primer que hem fet ha sigut anar a visitar el gran campanar de la plaça, l'anomenat Belfort, el que surt en l'escena principal de la pel.lícula "Escondidos en Brujas". Us recomano anar-hi ben d'hora ja que així no trobareu cues. L'aforament és de 70 persones com a maxim per seguretat, i a mida que la gent va sortint, van deixant entrar en comptagotes. La visita depend del que vulguis estar-hi a dalt i el que tardes en pujar, pot durar de 15 a 30 minuts. No té ascensor, s'han de pujar totes les escales a peu i no són poques, 366 i amb una escala de cargol, que primer comença amb trams mès o menys acceptables però a mida que ens anem enfilant la cosa es complica de tal manera que al tram final és realment complicat, sobretot de baixada si ens trobem dos en direccions opostes.
Compte quan toquin les hores, ja que és ensordidor, però per contra veureu tota la maquinaria del rellotge en funcionament. Les vistes són impressionants val molt la pena fer aquesta visita. El preu és de 8€ per persona.
Quant hem acabat la visita, hem seguit passejant per la ciutat, admirant tots els carrers i carrerons medievals que hi han. Abans del migdia hem fet la turistada del dia, passejar amb una barca per tots els canals. Tot i ser una activitat plenament orientada al turista, si que segons la meva opnió val la pena fer-ho ja que pases una bona estona, i no sempre és pot dir que hem anat en barca pels canals de Bruges. El viatge costa 7,60€ per persona però hi han varis descomptes si ets estudiant, per grups o per nens. Dura aproximadament uns 30 minuts. Amb la Brugge city card surt free.
Desprès del passeig en barco, hem seguit carrerejant per la ciutat.
Hem entrat en un dels monuments mès visitats de la ciutat i un altre dels imprescindibles, L'esglesia de Nostre senyora, que la podem trobar ala carrer Vrouwekerkhof Zuid, però no fa falta que el busqueu, ja que passejant hi topareu segurement.
Ès un dels edificis mès alts de la ciutat amb la seva torre d'agulla de 122 metres.
Va ser construida entre els segles XII i XV, durant els quals va ser reconstruida i restaurada diverses vegades. Ès un temple d'estil gotic, on allotja un important i valuòs patrimoni artistíc i pictoric. A dins i podem trobar els mausoleus de María de Borgoña i Carles el Temerari i la esculptura anomenada“La Madonna amb el seu fill” en majestuòs marbre blanc del genial artista polifacetic Miquel Angel.
Durant la parada per dinar hem pogut degustar la cervessa mès tipica de Bruges "La Brugse Zot", "El boig de Bruges". La història que s'amaga darrera d'aquest nom és curiosa. L'emperador Maximilià d'Austria, l'avi patern de Carles V, va unificar Flandes amb l'imperi sacro-germaníc al segle XV, mitjançant un matrimoni amb María de Borgoña. La ciutat de Bruges per donar la benvinguda a l'emperador va organitzar una desfilada de saltimbanquis, pallassos, i arlequins, diuen que l'emperador va quedar molt impressionat per aquest ambient festiu i una mica embogit. Un cop acabada la desfilada, els maxims responsables de la ciutat van demanar diners per a una institució encarregada de cuidar als malalts mentals de Bruges. L'emperador va respondre, "Avui nomès he vist bojos, Bruges és una gran casa de bojos". Des de llavors els ciutadans de Bruges són coneguts com a "Brugse Zot", que en flamenc vol dir "Els bojos de Bruges".
Aquesta és la història que s'amaga darrera del nom i el logo, un arlequí, de la cervessa Brugse Zot.
Aquesta és una cervessa d'abadia, de segona fermentació en ampolla, amb una tasa d'alcohol d'un 7,5%, té abundant escuma de color crema, bastant compacta i que tarda a marxar del got. És d'un color marrò amb tons ataronjats, de les anomenades turbies sense filtrar, i quasi bé ès opaca.
Té uns aromes dolços, afruitats i amb notes de malta, caramel, xocolata i fruits secs torrats. Finalment el pas per boca seria sec, deixant un postgust de caramel i amarg, sent aquesta combinació la que li dona un toc equilibrat.
En fi, que als que els agrada la cervessa i provar-la allà on van, no poden deixar perdre l'oportunitat de tastar-la, no deixa indiferent.
Junt a l'ajuntament hi ha l'actual Palau de Justicia d'estil Renacentista, i per fi en una cantonada hi trobem la basilica de la Santa Sang.
0 Comments:
Post a Comment