7 de Desembre

dissabte, 24 d’abril del 2010

Un cop aixecats i polits, ens hem posat en marxa cap a esmorçar al café Kylemore, en aquest café fan servir un metode molt peculiar que no habia vist enlloc més, de cada aliment ells en diuen "items", segons els items que agafis et cobraràn més o menys, pots pendre, ous, mongetes, salsitxes i més coses, per exemple 7 items que ja és un senyor esmorçar et pot pujar uns 7, 95 €, el café i altres begudes com un suc, aigua etc... van a part.

Un cop esmorçats hem anat cap a la primera visita del dia, la Presó de "Kilmainham Goal", si pot anar de dues maneres, amb bus de linea que et deixa davant mateix de la porta, o caminant (està a tres quilometres del centre), nosaltres ens vam decantar per la segona opció i vam anar-hi caminant, primer voreges el riu Liffey, i està molt bé el passeig, veient casetes tipiques i pasant per diferents ponts com el Ha'Penny, després peró un cop deixem el riu a un costat i ens endinsem per els barris periferics de Dublín la passejada és va fent més aburrida, fins al punt de tornar-se hasta pesada.

Nosaltres com ja he dit vam elegir la primera opció - tot hi que si ho arribo a saber pot ser haguessim agafat un bus- un dels primers simbols que et trobes passejant per la vora del riu Liffey és el pont de Ha'Penny, aquest pont és sens dubte el més famós de Dublín i tot un simbol per la ciutat.

Va ser construit al 1816 i té l'honor de ser el primer pont de ferro de tot Irlanda, és un lloc que s'ha convertit en punt de trobada de turistes i enamorats, ja que quan és fa fosc s'encenen un munt de fanalets que el fan irressitiblement romantic.

El pont originalment va ser anomenat Pont Wellington en honor a Arthur Wellesley, duc de Wellington, peró quasi ningú si referix pel seu nom original , ja que pren el seu nom del peatge que feien pagar per creuar-lo, ja que en aquella epoca i gairebé fins fa pocs anys (2000), era l'unic pont peatonal de la ciutat, si no pagaves mitg penic no pasabas, mitg penic-half penny- Ha'penny. Al 1919, va abolir el peatge, i va pasar a ser de lliure circulació.

Per arribar-hi només hem d'anar fins al final del carrer O'Conelly i tombar a la dreta.

Un cop hem arribat a la presó després de quasi una hora caminant, hem entrat per la porta de pedra, que ja de per si és prou tetrica i ens diu molt del que ens trobarem a dins.

Aquesta presó reconvertida en museu historic, va ser construida al 1796, substituint a l'antiga que estaba a pocs metres.
Per Kilmainham han pasat molts dels presos més famosos del pais, tant politics com liders revolucionaris, també presos comuns així com dones i nens, vivint en una preso de infimes condicions tant higieniques com d'espai.

La visita a la preso només és pot fer guiada, i ens portarà arreu de diferents estances on primer de tot veurem un video introductori perque ens fem una idea de com de dura era la vida dins la preso. Pel.licules tant famoses com "The Italian Job" ,"Michael Collins" o "En el nombre del padre", han fet servir la preso com a plató per algunes de les seves escenes més celebres.

Durant la visita també podreu veure els diferents patis, com el que jugaven els fills de les dones de la presó, els patis on es fusilaba als presos, inclus també una petita capella.

Alguns dels presos més famosos de la história d'Irlanda van ser Michael Davitt o Charles Stewart Parnell, James Connolly.

L'entrada val 6 € i llogicament inclou la visita, el pase del video introductori i una petita explicació de com era aquesta celebre preso, la més gran i actualment desabitada d'Europa.

Per arribar-hi, és pot anar a peu, està aprox. a uns 3 quilometres del centre o podeu agafar les lineas de bus 79, 79A, 78A & 51B, que us deixaran a la porta mateix.
L'horari del museu es a diari entre les 09.30h. i les 18.00h.
Durant els mesos d'octubre a març tanca mitja hora abans.

Un cop acabada la visita, hem anat fins al segon punt del dia que és la visita de la famosa i celebre fabrica de cervessa Guiness.

Aquesta fabrica és quasi un monument més d'Irlanda i de ben segur un atractiu turistic que no podeu deixar de visitar.
És un edifici molt peculiar de sis plantes durant les quals mentre vas fent l'ascens et trobes inmers en la historia cervessera d'Irlanda i més concretament de la famosa marca Guiness.
Existeixen dos arxius d'audio (Podcasts) descarregables desde la seva pagina web, un et guia desde el centre de Dublín fins a la mateixa fabrica, i l'altre et fa un recorregut guiat pel seu interior, molt recomanables.
Una curiositat tan punt entres al hall circular que hi ha al principi, és el contracte de compravenda que et trobes en una especie de vitrina a terra, i que podeu veure a la foto.

Si agafeu les entrades desde la seva pagina web obtindreu un 10% de descompte que mai va malament, després un cop allà no haureu de fer cap cua a taquilla i podreu treure les entrades en una especie de caixer automatic que hi ha, com si fos un "servicaixa", només introduint un codig que previament portarem desde casa al comprar-les i ja ens les treurà.

Amb l'entrada tenim una pinta gratis que és pren a l'ultima planta en un bar panoramic de 360º envoltat de cristalleres amb vistes (no gaire maques...) de la ciutat.
Just a la planta de sota s´hi troba el restaurant, no és gaire car i si menja bé. dues recomanacions si decidiu quedau-se a dinar-hi pugeu primer a dalt i demaneu la pinta gratis, després baixeu amb la pinta i demaneu taula, i ja tindreu la beguda gratis del dinar, no m´ho invento hi havia molta gent que ho feia, peró quan mén vaig adonar ja eram sentats i ja haviem demanat.

L'altre recomanació és que si us ve de gust tasteu el mousse de xocolata fet amb cervessa guiness, sencillament increible, inolvidable...

Un cop hem sortit de la fabrica ja era practicament de nit i hem dedicat el que queda de tarda per passejar pels carrers de Temple Bar, entrar al pub més famós del món que dona nom al barri, i pendre'ns una pinta a la salut de tots els Irlandesos.