dissabte, 23 de gener del 2010
Ens hem aixecat a les 8:00h i un cop esmorçats hem anat a buscar el cotxe de lloguer, avui no hem tingut cap problema i l´hem pogut llogar sense cap impediment. Un cop fets tots els tramits hem anat amb el cotxe ja, cap a l'hotel a buscar les maletes, de camí a l'hotel el que era un dia clar i quasi assolellat s'ha convertit en qüestió de minuts en negre amb trons, llamps i una pluja torrencial més pròpia d'un monsó de l'India que no de Canadà, fins hi tot a davant nostre hi ha hagut un accident que ens ha fet desviar per un altre carrer per poder arribar a l´hotel, per ser la primera vegada que agafo un cotxe a Toronto no està malament.
Amb l'ajuda inestimable del navegador hem fet via cap a les cataractes del Niagara, estan a 120 quilometres de Toronto, que ve a ser una hora i mitja en cotxe. Tal i com pintaba el dia m'esperaba el pitjor, però a mida que anavem fent camí, fins hi tot a dejat de ploure i a sortit un xic el sol.
Un cop hem arribat a les cataractes hem aparcat el cotxe en una zona destinada a tal efecte tipus "zona blava", les quatre hores que hi hem estat ens costaven 18$ peró com la maquina no anava bé amb la tarja de credit i només portavem suelto 3$ ens l´hem jugat i ens ha sortit bé.
Hem anat a les guixetes que hi han a la part de d'alt al mateix nivell del parquing i hem comprat els tickets per el passeig amb el vaixell, la principal atracció de la visita.Abans d'entrar ens donan a tots una capelina per resguardar-nos de l'aigua, ja que quedes bastant xop, és molt divertit tots de color blau i fent cua cap al vaixell. Les cataractes també és poden visitar si vens de la part americana, i a l'altre banda també hi han vaixells que et porten fins a la cataracte, la unica diferencia és que allà la capelina és de color groc.
El vaixell és diu "Maid of the mist" i et porta gairebé fins a molts pocs metres de les cataractes, no tinc paraules per describir-ho és impressionant, és una experiencia que s'ha de viure, per molt que us expliqui lo bestial que és està a 10 metres mes o menys del salt d'aigua ensordidor i que et deixa ben xop, no és pot explicar amb paraules... S'HA DE VIURE.
Desprès de l'experiencia i de passejar una estona pels voltants - la veritat és que a part de les cataractes no hi ha gaire cosa més d'interesant per veure - hem anat a menjar al restaurant del complex, un selfservice que no mata gens però per fer "unpasacompuguis" ja ens val.
Us poso uns vídeos perquè us feu una idea de com és, però no son suficients i heu d'anar.
Ja de tornada cap al cotxe ens hem dirigit cap al nostre proxim destí on dormirem aquesta nit, la ciutat de Huntsville, un poblet que està al costat del parc natural d'Algonquin el qual visitarem demà duran bona part del dia.
0 Comments:
Post a Comment