Cap d'any a Praga 2008

divendres, 13 de febrer del 2009

Divendres 2 de Gener

Ens aixequem a les vuit del matí i desprès d’esmorzar sortim en direcció a la parada de tramvies per agafar el numero 22, que ens deixarà al costat mateix de l’església de St.Nicolas, no us confoneu amb l’altre esglesia de mateix nom que hi ha just a l’entrada del pont Carlos.

Desprès de pagar "religiosamen" el tribut de l’entrada 70 Corones per persona, ens deixen entrar a l’interior. La veritat es que val la pena pagar el tribut “salvoconducte” per entrar, ja que l’església és impressionant. La façana d’aquesta església es blanca, el que dona una sensació de puresa infinita, el sostre es de coure però amb el temps i l’oxidació s’ha anat tornant verdós. Van acabar de construir-la a l’any 1735, i és d’estil barroc, l’església és de confessió ortodoxa. Com a curiositat dir que va servir per amagar artistes duran la segona guerra mundial, l’església els contractava per fer treballs de restauració, i així d’aquesta manera no tenien que anar a combatir, no cal dir que aquests treballs mai s’acabaven . Durant tot l’any hi ha varis concerts dins l’esglesia de musica clasica.

Al sortir s’ha posat a nevar, però era poquet i hem anat fent tot el camí de tornada a peu.
Sense adonar-nos hem anat a parar al davant d’una esglesia que també teniem pensat visitar, l’esglesia “del niño Jesus de Praga”.

Després i a dins mateix de l’esglesia, hem anat per unes escales amunt, que ens han portat a unes estances on s’hi podia veure una col.lecció bastant amplia dels vestits del nen Jesus, donats per diferents països en diferents epoques de la història.

Per cert hi havia un pesebre molt xulu a l'entrada mateix de l'esglesia.

Al sotir de l’esglesia hem fet un passeig per coneixer el barri de Mala Strana, fins arribar al pont “Most Legií”, que hi ha just abans del de Carlos. Desde aquest pont hem fet unes fotos força interesants del pont Carlos i del riu. Ens hem creuat en el camí amb un monument dedicat a totes les victimes del comunisme, que es bastant peculiar i interesant.

Desprès hem seguit en direcció al famòs pont, pasant per l’illa de Kampa.
Kampa és una antiga illa que abans estaba plena de fabriques industrials i que ara un cop restaurades i reacondicionades se’ls hi dona diferents i variats usos com poden ser museus, restaurants, cafes etc...

Seguim caminant i un cop hem sortit de l’illa ens trobem a sota el mateix pont Carlos, al qual hi acedim per unes escaletes que trobem. En aquest moment tot just deixa de nevar i fins hi tot surt el sol, i es que ja comença a fer calor – estem a 3º sota cero - , ens disposem a creuar altre volta el pont enmig de la monio de turistes amunt i avall del pont, sembla que regalin quelcom comptal de travesar-el quants mes cops millor. Cap a mig pont trobem una aglomeració de turistes que fins i tot fan cua per fer-se la foto amb l’estatua de Sant Juan Nepomuceno i el seu gos, i de pas també cumplir amb la tradició de tocar-li el genoll al sant. Nosaltres que ens vam asebentar en els foros que el que realment s’ha de fer no és això de tocar-li el genoll al sant, diuen que això és nomès per turistes, que lo que realment val és el següent; Hem d’anar a buscar la creu de Sant Nepomuceno, just on marca el lloc des d'on el van tirar al riu.

Segons ens explica la llegenda el sant era el confesor de la reina de Bohemia i aquest es va negar a trencar el vot secret de la confessió.

He extret aquest text d'una pagina web on explica molt bé la llegenda. http://webcatolicodejavier.org/SanJuanNepomuceno.html

"Vivían en Palacio dos personas: su esposa, la Emperatriz, y Juan Nepomuceno, su confesor y director espiritual. Algún envidioso susurró al oído del Rey una infame sospecha gratuita sobre la infidelidad de la Emperatriz. Y Wenceslao quedó presa de terribles celos que ni la dulce presencia de su esposa ni la santidad del confesor podían disipar. Un día vio el Rey que la Reina se confesaba con el P. Juan, y que luego iba a comulgar. Entonces Wenceslao concibió el diabólico plan de asegurarse de la fidelidad de su esposa. Mandó llamar al confesor.—Padre Juan, vos conocéis la duda terrible que me atormenta, vos podéis disiparla. La Emperatriz se confiesa con vos. Me bastaría una palabra... —Majestad, contesta el Confesor ¿cómo es posible que me propongáis tal infamia? Sabéis que nada puedo revelar. El secreto de confesión es inviolable.
Juan sabe que le va en ello la vida. Nadie ha contradecido nunca al tirano. Sólo Juan otra vez se atrevió a oponerse a sus planes. —Padre Juan, vuestro silencio quiere decir que renunciáis a vuestra libertad.
—Jamás consentiré en tal sacrilegio. Mandad cualquier otra cosa. En esto digo lo mismo que San Pedro: "Hay que obedecer a Dios antes que a los hombres" . Pocas horas después Juan es arrojado a la cárcel. Es sometido a terribles torturas para hacerle ceder. La Reina obtiene la libertad y le cura sus heridas. Aún pudo predicar en la catedral, anunciando su muerte. Pues sabe que el tirano nunca le perdonará. Poco después Juan habia ido a postrarse a los pies de Nuestra Señora de Bunzel. Wenceslao le tiende una trampa para la vuelta. Los verdugos esperan al Mártir junto al puente y lo arrojan al río Moldava. Aún está allí la estatua para ejemplo y recuerdo. Era el 19 de abril de 1393. Las gentes decían que el río se tiñó de purpúreo y celestial resplandor, como anuncio de la gloria del Mártir."

La creu la podem trobar un cop pasada l’estatua del Sant i tots els turistes fent-li fotos, en veurem un altre de sant doncs també el pasem i abans d’arribar a l’altre trobarem una creu engaxada a la barana de pedra, doncs es en aquest punt on el van llançar al riu.
El ritual que teniu que fer es el següent: amb els cinc dits de la mà heu de tocar cada una de les puntes de la creu, a la mateixa vegada també amb l'altra mà heu de tocar una xapeta que hi ha a la paret i també amb el peu una senyal que hi ha terra, si feu tot això haureu fet el ritual bé i podreu demanar un desig.

Despreès del ritual hem anat cap a la plaça vella a veure un cop mes el rellotge astronomic. Aquest cop si hem pogut veure la cerimonia de les figures dels apostols donan la volta i beneint-nos a tots els presents.
Us poso un video, fet amb la camara de fotos per si voleu veure com és. Si teniu pensat anar a Praga proximament, no el mireu el video, i així no se us esgarrarà la sorpresa de veure-ho en directe.

Desprès hem anat a dinar, cal dir que si se sap buscar el lloc precís Praga no es cara, però tens que buscar llocs una mica apartats del centre. A la tarda anant en direcció a la plaça de Sant Wenceslao, hem pasat quasi sense voler per davant d’una sinagoga amb una façana espectacular, es la sinagoga del Jubileo, però estaba tancada, desprès ja hem arribat a la plaça Wenceslao per fer la foto obligada del colega a dalt del caball .

També hem pasat per davant d’una torre anomenada Jidrinska, una torre de 6 plantes, cada una d’elles dedicada a una cosa diferent, com cafeteria, museu, galeria d’art etc...
Hem dedicat el que queda de tarda a mirar botigues, botiguetes i botigasses.

Avui hem anat a sopar a una pizzeria i es que a casa nostra desde fa molts segles que els divendres a la nit es menja pizza, estiguis on estiguis, a Egipte, a Hong Kong o a Praga.