dijous, 13 de novembre del 2008
21 d'Agost Zagreb - Venecia
Aquesta nit hem dormit al tren nocturn mentre feiem el trajecte de Zagreb a Venecia, bueno dormir es un dir...
Al principi i degut a una mala indicació del revisor ens hem posat a un vago que no era el nostre. Quan he vist allò, m´ha caigut l'anima als peus, - I per això hem pagat tans diners??? Però si estem tots en plan borregero?? Si les cabines són minses,minses,minses...?? Erem 6 persones en una cabina que en prou feines i cabiem amb una peste a suat que tiraba enrera, es plantejava una nit de les guapes, quin panorama... L'Eva discutinse amb una dona per una llitera, jo que no podia entrar les maletes a dins la cabina, perque era o les maletes o jo, un desastre...
Però per aquelles casolitats de la vida, entre o intenta entrar una dona a la cabina amb els mateixos llits que nosaltres, primer lio a la vista. Ara ja no hem quadrava res, la dona que tot sigui dit tenia una miqueta de "mala folla", crida al revisor perque ens foti fora de la cabina, el revisor ens demana els bitllets, els hi donem, sel's mira iiii ooooo sorpresa !!!! Aquell no era el nostre vago, el nostre que ens tocava segons el bitllet era un de mes endavant, quan hi anem, va ser un alivi que no us podeu imaginar, una cabina doble per nosaltres sols, amb aire condicionat i una pica amb aigua per netejarse les dents etc... Resulta que el coi del revisor que aquelles hores debia estar mitg dormit ens havia fotut a 3º clase quan nosaltres haviem pagat un de 1ª clase, no es que anem de rics pel món si no tot el contrari, però per aquest trajecte si que tenia molt clar que volia dormir una mica bé, encara que haguès de pagar mes.
L'altra historia és la nit que vam pasar perque de dormir poc, bé però poc. Feia poc que acababem de tancar el llum quan trucan a la porta, eren dos policies que ens demanaven els pasaports, resulta que eren els polis fronteres de Croacia. Al cap d'una estona de dormir tornan a trucar a la porta, ara eran dos policies fronteres de Eslovenia. Desprès ja vam poder dormir d'un tirón fins a Venezia. A les 7 del mati ens trucant a la porta, i jo ja hem preparava els pasaports i va i hem trobo el revisor amb una plata amb l'esmorçar per nosaltres, ole ole ole... Quina sort haver canviat de vago, si no quina nit havesim pasat.
Arribem a Venecia a dos quarts de vuit del matí i anme a deixar les maletes a l'hotel, desprès tornem cap a l'estació ja que avui hem decidit pasar el dia a Verona, que esta a 1 hora en tren de Venecia. Ja haviem estat a Venecia i ara ens venia de gust visitar algo nou.
Arribem a Verona a les 9:15 del matí i enfilem l'avinguda de davant mateix de l'estació que ens porta cap al centre mateix de la ciutat. A mida que ens anem endinsan a la ciutat ens adonem que es molt maca i que ha valgut la pena venir a visitarla. El primer que hem fet és anar a l'oficina de turisme que està just a davant del coliseu, apart de agafar algun mapa hem vist que hi havien els tipics bussos turistics de totes les ciutats i ens hem decidit a agafar-lo, i ens ha portat a fer un tour d'una hora i mitja per tota la ciutat amb explicacions en español, trobo que ha sigut una bona opció per fer-te una primera impressiò de la ciutat.
La visita s'acaba al mateix lloc on l'hem començat, a davant el coliseu.
El que queda del dia l'hem dedicat a carrerejar pel casc antic de la ciutat, visitant entre d'altres la casa del famós personatge de la novela de Shakespeare Julieta, l'amor imposible d'en Romeo. Es que resulta que estem a la ciutat dels enamorats, a la ciutat de Romeo i Julieta. A la foto que veiem a l'esquerra podeu veure a l'Eva tocant-li un pit a la Julieta, no es que hagi canviat de bando, es que resulta que si l'hi toques un pit a la Julieta et dona bona sort, i apa tot a magrejar-la pobre nana.
Quan arriben les set de la tarda, tornem a agafar el tren cap a Venecia que arribem a un quart de nou. Avui soparem a l'habitació ja que demà ens aixequerem a dos quarts de set del matí per anar cap a l'aeroport de Venecia i agafar l'avió cap a casa.
0 Comments:
Post a Comment